El régimen linguístico de la Ley de Educación

Para criticar una Ley hay que conocerla. El dictamen de la Ley de Educación aprobado en la Comisión de Educación del Parlamento es muy largo,contiene 205 artículos, 28 Disposiciones Adicionales, 11 Disposiciones Transitorias, 1 Disposición Derogatoria y 4 Disposiciones Finales. Tanscribo el Título II, dedicado al régimen Lingüístico. Es especialmente clarificador de la voluntad de los que aprueben la Ley.

Article 9. Règim lingüístic
1. El règim lingüístic del sistema educatiu es regeix pels principis que estableix aquest títol i per les disposicions reglamentàries de desplegament dictades pel Govern de la Generalitat.
2. Correspon al Govern, d’acord amb l’article 53, deter­minar el currículum de l’ensenyament de les llengües, que comprèn els objectius, els continguts, els criteris d’avaluació i la regulació del marc horari.

Article 10. Dret i deure de conèixer les llengües oficials
1. Els currículums han de garantir el ple domini de les llengües oficials catalana i castellana en finalitzar l’ensenyament obligatori, d’acord amb el Marc europeu comú de referència per a l’aprenentatge, l’ensenyament i l’avaluació de les llengües.
2. Els alumnes que s’incorporin al sistema educatiu sen­se conèixer una de les dues llengües oficials tenen dret a rebre un suport lingüístic específic. Els centres han de proporcionar als alumnes nouvinguts una acollida per­sonalitzada i, en particular, una atenció lingüística que els permeti iniciar l’aprenentatge en català. Així mateix, els centres han de programar les activitats necessàries per a garantir que tots els alumnes millorin progressi­vament el coneixement de les dues llengües oficials i que hi hagi concordança entre les accions acadèmiques de suport lingüístic i les pràctiques lingüístiques del professorat i altre personal del centre.
3. Els currículums aprovats pel Govern per als ensenya­ments de formació professional i els ensenyaments de règim especial, llevat de l’ensenyament d’idiomes, han de garantir que els alumnes adquireixin la competèn­cia lingüística instrumental pròpia de l’ensenyament i l’àmbit professional respectius.
4. El Govern, a fi de facilitar a la població no escolar l’exercici del dret i el compliment del deure de conèixer el català, ha de garantir, d’acord amb el que estableix l’article 6.2 de l’Estatut, una oferta suficient d’ensenya­ment del català.

Article 11. El català, llengua vehicular i d’apre­nentatge
1. El català, com a llengua pròpia de Catalunya, és la llengua normalment emprada com a llengua vehicular i d’aprenentatge del sistema educatiu.
2. Les activitats educatives, tant les orals com les escri­tes, el material didàctic i els llibres de text, i també les activitats d’avaluació de les àrees, les matèries i els mò­duls del currículum, han d’ésser normalment en català, excepte en el cas de les matèries de llengua i literatura castellanes i de llengua estrangera, i sens perjudici del que estableixen els articles 12 i 14.
3. Els alumnes no poden ésser separats en centres ni en grups classe diferents per raó de llur llengua habitual.
4. En el curs escolar en què els alumnes iniciïn el pri­mer ensenyament, les mares, els pares o els tutors dels alumnes la llengua habitual dels quals sigui el castellà poden instar, en el moment de la matrícula, i d’acord amb el procediment que estableixi el Departament, que llurs fills hi rebin atenció lingüística individualitzada en aquesta llengua.

Article 12. Llengües estrangeres
1. Els currículums aprovats pel Govern han d’incloure l’ensenyament de, com a mínim, una llengua estrangera, amb l’objectiu que els alumnes adquireixin les com­petències d’escoltar, llegir, conversar, parlar i escriure, d’acord amb el Marc europeu comú de referència per a l’aprenentatge, l’ensenyament i l’avaluació de les llen­gües.
2. El projecte lingüístic ha de determinar, d’acord amb les prescripcions del Departament, quina llengua es­trangera s’imparteix com a primera llengua estrangera i quina, o quines, com a segona.
3. El projecte lingüístic pot determinar els criteris per a impartir continguts curriculars i altres activitats educa­tives en alguna de les llengües estrangeres. En el primer supòsit, es requereix autorització del Departament.

Article 13. Competència lingüística del professo­rat, dels professionals d’atenció educativa i del personal d’administració i serveis
1. Els mestres i els professors de tots els centres han de tenir la titulació requerida i han d’acreditar, en la forma que es determini per reglament, el domini de les dues llengües oficials, de manera que en puguin fer un ús adequat, tant oral com escrit, en l’exercici de la funció docent. Els mestres i els professors, en l’exercici de llur funció, han d’emprar normalment el català, tant en les activitats d’ensenyament i aprenentatge com en l’àmbit general del centre.
2. El Departament ha d’adoptar les mesures necessàries per a actualitzar la competència lingüística del profes­sorat i ha de promoure la creació i la utilització d’eines didàctiques que facilitin l’ensenyament del català i en català.
3. Els professionals d’atenció educativa i el personal d’administració i serveis dels centres educatius han de conèixer el català i el castellà, de manera que estiguin en condicions de fer-ne un ús adequat en l’exercici de les funcions corresponents. El Departament ha d’establir els mecanismes i les condicions que permetin assegurar el coneixement i el domini del català i del castellà del personal no docent de l’Administració educativa.

Article 14. Projecte lingüístic
1. Els centres públics i els centres privats sostinguts amb fons públics han d’elaborar, com a part del projecte edu­catiu, un projecte lingüístic que emmarqui el tractament de les llengües al centre.
2. El projecte lingüístic ha d’incloure els aspectes rela­tius a l’ensenyament i a l’ús de les llengües en el centre, entre els quals hi ha d’haver en tot cas els següents:
a) El tractament del català com a llengua vehicular i d’aprenentatge.
b) El procés d’ensenyament i d’aprenentatge del cas­tellà.
c) Les diverses opcions amb relació a les llengües es­trangeres.
d) Els criteris generals per a les adequacions del procés d’ensenyament de les llengües, tant globalment com in­dividualment, a la realitat sociolingüística del centre.
e) La continuïtat i la coherència educatives, pel que fa als usos lingüístics, en els serveis escolars i en les activitats organitzades per les associacions de mares i pares d’alumnes.

Article 15. Programes d’immersió lingüística
1. El Departament, per tal que el català mantingui la funció de llengua de referència i de factor de cohesió social, ha d’implantar estratègies educatives d’immersió lingüística que n’assegurin l’ús intensiu com a llengua vehicular d’ensenyament i d’aprenentatge. La definició d’aquestes estratègies ha de tenir en compte la realitat sociolingüística, la llengua o les llengües dels alumnes i el procés d’ensenyament del castellà.
2. Els centres han d’adaptar els horaris a les caracterís­tiques dels programes d’immersió lingüística, tenint en compte el nombre d’hores de les àrees lingüístiques que s’hagin d’impartir al llarg de l’etapa.

Article 16. El català, llengua oficial de l’Admi­nistració educativa a Catalunya
1. El català, com a llengua pròpia de Catalunya, ho és també de l’Administració educativa.
2. L’Administració educativa i els centres han d’emprar el català tant en les relacions internes com en les que mantinguin entre si, amb les administracions públiques de Catalunya i de la resta del domini lingüístic català i amb els ens públics que en depenen. El català ha d’ésser també la llengua d’ús normal per a la prestació dels serveis contractats pel Departament.
3. Les actuacions administratives de règim interior dels centres s’han de fer normalment en català, sens perjudi­ci del que estableix la Llei de política lingüística.
4. Els centres han d’expedir la documentació acadèmica en català, sens perjudici del que estableix la Llei de po­lítica lingüística. La documentació acadèmica que hagi de tenir efectes a l’àmbit de l’Administració de l’Estat o en una comunitat autònoma de fora del domini lingüís­tic català, ha d’ésser bilingüe, en català i en castellà.
5. Les llengües no oficials es poden emprar en les comu­nicacions per a l’acollida de persones nouvingudes. En aquest cas, els escrits han d’anar acompanyats del text original en català, que serà sempre la versió preferent.

Article 17. Règim lingüístic als centres educa­tius de l’Aran
1. L’occità, denominat aranès a l’Aran, és la llengua pròpia d’aquest territori, d’acord amb l’article 6.5 de l’Estatut, i com a tal és la llengua vehicular i d’aprenen­tatge habitual als centres educatius de l’Aran.
2. Totes les referències que fa aquest títol al català com a llengua pròpia de l’ensenyament a Catalunya, s’estenen a l’occità per als centres educatius de l’Aran.
3. Els projectes lingüístics dels centres educatius de l’Aran han de garantir, així mateix, una presència ade­quada del català i que els alumnes adquireixin el ple domini del català i del castellà en finalitzar l’ensenya­ment obligatori.
4. Les referències a la competència lingüística del pro­fessorat i altre personal dels centres educatius de l’Aran s’estenen a l’occità.
5. Les disposicions d’aquest títol relatives a programes d’immersió lingüística, a l’atenció lingüística indivi­dualitzada i a la llengua de l’Administració educativa s’han d’adaptar a l’Aran a la condició de llengua pròpia de l’Aran i oficial a Catalunya que l’Estatut atribueix a l’occità.

Article 18. Ús i foment del català
1. Amb la finalitat de fer present el caràcter vehicular del català en les manifestacions culturals públiques, en els centres educatius públics i en els centres educatius privats sostinguts amb fons públics el català ha d’ésser normalment el vehicle d’expressió en les activitats de projecció externa.
2. Per tal d’aconseguir la cohesió social i la continuïtat educativa en l’ensenyament i l’ús del català, els centres educatius públics i els centres educatius privats sostin­guts amb fons públics han de coordinar llurs actuacions amb les institucions i les entitats de l’entorn.
3. El Govern ha de promoure i donar suport a centres educatius a l’exterior en el marc més ampli de la pro­jecció internacional de la cultura i la llengua catalanes i ha de contribuir a sostenir-los, especialment en els territoris amb vincles històrics, lingüístics i culturals amb Catalunya.
4. Amb la finalitat de promoure els centres educatius a què es refereix l’apartat 3, el Govern pot formalitzar acords de cooperació amb les institucions i entitats dels territoris i països on es trobin aquests centres i, si es­cau, pot proposar a l’Estat la subscripció de convenis en aquesta matèria.